L’espai geobotànic

El massís d’Ardenya-Cadiretes destaca pel que fa a l’elevat nombre d’espècies vegetals  protegides i endèmiques mediterrànies que conté i la relació que estableixen amb la pròpia singularitat geològica. Així doncs, es tracta d’un espai d’elevat interès geobotànic tant a nivell terrestre com a nivell marí.

http://es.wikipedia.org/wiki/Posidonia_oceanica
Posidonia oceanica

A la part marina, hi trobem sectors representatius de tots els ecosistemas marins, així com hàbitats significativament diversos i notablement rics, com ara les coves, el coral•ligen i els herbeis de posidònia de més profunditat de la costa catalana, indicadors de la qualitat de les aigües i concretament de la seva limpidesa.

Al front litoral, hi podem observar les bosquines de Pinus halepensis, on es considera que és el seu hàbitat natural, més enllà de les replantacions de les terres interiors. També hi apareixen comunitats de Sedum sediforme i Asarina procumbens, així com suredes amb epífits (líquens) i la presència de Selaginella denticula. En general, s’observen comunitats de plantes rupícoles mediterrànies, amb presència de líquens termòfils, i, en aquestes mateixes comunitats rupícoles, apareixen espècies destacables i sovint protegides, com Ophioglossum lusitanicum, Iris lutescens, Sedum andegavense i Asirina procumbens. (Documentació del Patrimoni Natural i Cultural del Massís de l’Ardenya – Cadiretes Patrimoni vegetal).

També apareixen pradells de teròfits amb llengua de serp (Ophioglossum lusitanicum), formant rodals dispersos i de dimensions reduïdes, però de notable valor geobotànic.

La lloreda (Osmundo-Lauretum nobilis), comunitat definida a Cadiretes pel Doctor Ballesteros, l’any 1981, és una comunitat composta pel propi llor, junt amb Osmunda regalis (estrictament protegida) i altres plantes característiques dels cursos fluvials mediterranis de corrent continu i aigua càlida.

Blechnum spicant

En alguns sots apareix l’avellanosa amb blechnum (Polysticho-Coryletum subas. blechnetosum). Blechnum spicant és una falguera present en altres sectors  i ambients del massís, però especialment abundant a les avellanoses d’alguns sots.
A l’entorn de la resclosa i al mullader associat a aquest espai aigualós, hi apareixen comunitats d’isoets i de Potamogeton polygonifolius, ambdues espècies estrictament protegides segons la legislació vigent. (Documentació del patrimoni natural i cultural del Massís de l’Ardenya – Cadiretes Patrimoni vegetal.)

El retorn a nivells freàtics, ha permès la recuperació de l’hàbitat on s’hi havien observat poblacions d’Hypericum elodes i Potamogeton polygonifolius, ambdues estrictament protegides.

Hypericum elodes

Pel que fa als isoets existeixen comunitats significatives i estrictament protegitdes, junt a les rares Cicendia filiformis i Dictamus albus.

Esmentar que algunes poblacions es tenen com a desaparegudes però que, en condicions faborables, podrien tornar a aparèixer. Aquestes són Drosera rotundifolia, Potamogeton polygonifolius i Hypericum helodes, espècies estrictament protegides.

La vall del Ridaura és poblada en alguns dels seus sectors per boscos de ribera atlàntics i avellanoses. En localitzacions concretes apareixen poblaments molt importants d’Osmunda regalis, mentre que a les basses són presents les comunitats de Potamogeton polygonifolius. D’altra banda, també apareixen valuoses poblacions de Drosera rotundifolia.

A part del Ridaura, divergeixen altres tipus de rieres amb diferents tipus de comunitats vegetals d’alt interès biològic. D’una banda, boscos caducifolis, pinedes de pi roig i comunitats d’isoets. Hi apareix la que pot ser la única població d’Exaculum pusillum del nostre país, en situacions de molta vulnerabilitat, al créixer sobre els camins. Addicionalment, hi apareixen poblacions d’Anthoceros, una espècie rara d’especial interès. D’altra banda, en aquest sector hi apareix una brolla de bruc vermell (Erica cinerea), una espècie molt rar, més pròpia de l’alta muntanya. Destacar-hi la presència de molleres amb Orchys laxiflora. Finalment hi ha present la verneda (Lamio-Alnetum) destacable per la seva qualitat i les plantes eurosiberianes que la conformen: Lilium martagon, Anemone nemorosa, etc.

Sphagnum subnitens

Sphagnum subnitens

Destacar que la presència de torberes a les serralades mediterrànies és un fet excepcional d’alt interès ecològic. S’hi formen torberes amb Sphagnum subnitens, briòfit estrictament protegit segons la legislació vigent. Les característiques pròpies de les torberes converteixen aquest biòtop en especialment vulnerable i amenaçat (sequera, incendis, etc).
En petits embassaments, apareixen comunitats aquàtiques amb Myriophyllum alterniflorum, espècie de distribució eurosiberiana, més que no mediterrània.

Finalment, al vessant de la plana de la Selva, més enllà dels límits de l’espai d’interès natural del massís de l’Ardenya- Cadiretes, és una àrea fortament humanitzada, on no obstant apareix una rica i variada flora atlàntica i centreeuropea, especialment als prats de dall i a les rouredes de roure martinenc (Quercus humilis).

Imatges i més informació a la pàgina web:
La Flora Catalana, La flora de les comarques nord-orientals de Catalunya.

 

 

Respon