Atles Literari del Massís

760x90

Atles literari de les terres de Girona: http://www.atlesliterari.cat/

Recull literari del Massís d’Ardenya-Cadiretes:

Baixant al Codolar

Alavedra Segurañas, Joan

(…) quedeu suspesos sobre el semicercle d’un penya-segat que acaba en cascada de roques (…)

———————————————————————————————————

Les cales de llevant, vers Sant Feliu

Sala Isern, Toni

“Tossa, paradís blau”

(…) cal visitar-les en solitari al final de la tarda, quan el sol ja no crema, i quedar-s’hi una estona llarga mirant, olorant i escoltant… llegint-les (…)

———————————————————————————————————

Santa Cristina i sa Boadella

Figueras Capdevila, Narcís

Atles literari de les terres de Girona. Segles XIX i XX

(…) més petites (…) i cap a les cales de llevant de Lloret, ja més escarpades, i les de llevant de Tossa vers Sant Feliu, on només podíeu arribar alguna hora si ho fèieu per mar, com ens descriuran els nostres escriptors, o per una ruta encara avui exultant de paisatge i marejadora de giragonses infinites (…)

——————————————————————————————————–

Definició de Tossa

Albert Paradís, Caterina

(…) la meravella de la nostra Costa, la de les cales com fiords, la de les roques fantàstiques, que guarda dretes les muralles i les torres migevals que no han volgut, enamorades del mar, esfondrar-se encara, i en sa sina, sota un bosc d’ametllers, ruïnes colgades d’una ciutat romana (…)

———————————————————————————————————-

Tempesta a Sant Grau

Albert Paradís, Caterina

Llibre de versos

Sant Grau ab sas alzinas té un mirador de roca
d’hont guayta nit y dia la vila, ‘l pla, la mar;
quan la tempesta esclata, quan el mestral hi toca
las crins se’ls hi estarrúfan com poltre que’s desboca
y alzina contra alzina coménsan a topar.

Els pins soberchs s’hi aixécan, semblant gegants que udòlan
ab sas fornidas testas amenassant el cel;
bramúlan y ‘s revinclan, s’ajeuan y ‘s condòlan;
qu’enmitj la mar revolta las pobras barcas vòlan
y encar de la tallada al bosch queda l’arrel.
(…)
Sant Grau, des de ta cima, vull veure la gropada
sas alas tormentosas batent per terra y mar,
dels elements vull veure la fúria desfermada,
cantar ab l’aspre alzina un himne a la ventada
y a frech a frech dels núvols, joiós vull tremolar.

Oh, sí! ja ve! La serra de sombras ha vestida,
ab passas de set lleguas camina que fa pó,
la espessa polsaguera la llum ha enterbolida,
sorolla sas entranyas la terra estemordida
y al mitj de negres núvols ja llampa en l’horitzó.
(…)
Entre’ls esculls y rocas de dintre la badia,
allà hont en nits serenas l’onatge va a morir,
hi dànsan las espurnas ab infernal follia,
llensant-se a las esquerdas hont la gavina hi nia
desfent-se en gotelladas que’l vent va a recollir.

“La gropada”

———————————————————————————————————

Descripció de Sant Grau

Maragall Gorina, Joan

(…) major de la serralada… pel lloc amagat i feréstec… davant una immensa vista de mar (…) ara ja està espatllada, vull dir que ja s’hi pot arribar en auto (…) i fins que éreu a davant mateix i se us apareixia, de sobte, el seu baluard eternament tancat, no la vèieu ni endevinàveu per res: de tan espessa com era la boscúria.

———————————————————————————————————

El nom de Costa Brava

Figueras Capdevila, Narcís

Atles literari de les terres de Girona. Segles XIX i XX

Aquest nom, com és sabut, sorgirà el 1908 de la ploma de Ferran Agulló, en un article a La Veu de Catalunya (12 de setembre) en què aplicava aquí la denominació de la costa brava de Mallorca, després de les visites que hi féu amb els seus companys de files Cambó, Duran i Ventosa, els germans Rahola, etc.

———————————————————————————————————

El bosc de la Torre

Vilallonga Vives, Mariàngela

Els arbres

(…) després del caminet, el bosc. El trobava d’un aire misteriós, tan frondós i espès, especialment quan hi entràvem per la banda de baix, on era més bac i ombrívol. Esperava sempre que d’algun dels seus racons, o de sota d’algun ciureny, o de darrera d’algun bruc aparegués un nanet, o un follet, i em donava la impressió que les fades havien anat estenent un vel transparent, humit i flonjo pels corriols estrets i laberíntics per on anàvem transitant, i on pressentia la subtil presència dels éssers imaginaris.

“L’alzina”

———————————————————————————————————

El verd

Vicente, Josep

Catalunya visió 5

Verd gros de l’alta vegetació, verd líquid del arbres plantats i dels conreus de les terres més baixes, verd-gris, sec, del boscatge costaner… Un país és moltes coses simultàniament.

——————————————————————————————

Venint de Cassà

Vilallonga Vives, Mariàngela

Quatre vistes, quatre estacions / Progama Festa Major 1992

(…) el massís litoral de l’Ardenya l’emmarca al fons, allargassat, resseguint el contorn del poble d’un blau-gris fosc (…)

———————————————————————————————————

El pla de Vidreres

Pla Casadevall, Josep

(…) petit pla exquisit (…) a la primavera quan, (…) amb el blat menut, l’ordi tendre, el nap groguenc i el rosat raveblè, té un punt d’èxtasi pueril, de transfiguració. (…) Aquí, (…) la llum hi agafa una tendresa reposada; a les tardes la claror es torna quietud; la llum del diumenge és un desmai voleiadís; és aquella llum que posa un tel de melangia sobre la joventut que divaga pels marges.